programa

Al Barça que construïm no busquem excuses per evitar el compromís de fer l'Espai Barça ni tampoc creiem que és la fi del món. Tot el contrari, som el club més gran perquè davant aquesta adversitat creixerem i en sortirem encara més forts. D'entrada, cal invertir l'espiral d'endeutament i generació d'ingressos per atendre despeses i inversions prèviament compromeses i racionalitzar els costos sobre el volum d'ingressos. El club hauria de dotar una reserva voluntària i fins i tot recollir-la als estatuts, per tal de ser forts i independents econòmicament. Socialment tots els barcelonistes ens hem d'implicar, sobretot augmentant la nostra presència al Camp Nou per donar suport a l'equip i els jugadors de la nova generació, que no ho tindran fàcil.

Si hem de buscar quelcom de positiu en el retard de l'Espai Barça aquest és la inversió de temps en presentar un projecte finalment perfecte i possible, de sostenibilitat, consensuat i a plena satisfacció dels interessos dels nostres veïns, del barri, de la ciutat, del nostre Club, el FC Barcelona, i per descomptat dels nostres socis i aficionats.

L'Espai Barça ha acabat sent un projecte d'una increïble força arquitectònica, original, dinàmica, i eficient com a resultat de les aportacions dels millors tècnics i enginyers del món. Tots ells al servei de la sensibilitat barcelonista, l'hospitalitat de Catalunya i la bellesa única del nostre entorn mediterrani.

Des del principi va ser una iniciativa assentada en la voluntat de tots i en la transversalitat barcelonista des que a la primavera de 2014 es va sotmetre a criteri dels socis del FC Barcelona la dimensió, objectius, pressupost i finançament de l'Espai Barça, també definit llavors com un projecte de ciutat i de país.

Cal recordar que el 5 d'abril de 2014 els legítims propietaris del FC Barcelona van donar llum verda a la transformació més gran de la seva centenària història amb el 72% dels vots favorables.

No és tard, al contrari, per començar, ara sí, el compte enrere de l'Espai Barça. Han estat la paciència dels nostres socis, al costat de la ferma voluntat i compromís de l'Ajuntament de Barcelona els que asseguren l'èxit d'aquesta meravellosa aventura. El temps pot ser que hagi estat jugant a favor de l'Espai Barça.

FUTBOL

El nostre futbol és únic com a expressió del que som, el millor club de futbol del món, i es converteix en el tresor blaugrana més valuós. Representa el millor reforç de la identitat barcelonista, a més de ser l’origen dels recursos i de la nostra pròpia supervivència com a model de governança i de propietat. I per això no només hem de preservar-lo i potenciar-lo, sinó que podem millorar-lo i perfeccionar-lo. La Masia ens ha de tornar a donar un equip com el que ha regnat al planeta futbol durant l’última dècada. Seguir invertint, sense retallades ni reserves, i ampliar la formació i preparació específica dels nostres entrenadors, de la base i del futur per al primer equip: aquest és el nostre camí.

El nostre futbol és el de la Masia, que el va parir l’any 1979. La Masia ja va néixer com un concepte integral de formació educativa, inclosa la no formal com la disciplina escolar i de valors, com a base de la màgia i la fórmula magistral d’Oriol Tort, pensador i enginyer amb un llegat que ha arribat fins a construir la base d’un equip campió del món i, reconegudament, del millor equip de tots els temps, no només del Barça. També de la història del futbol.

Aquest tresor tan singular que ja tenim i del qual no només en tenim una denominació d’origen sinó el control de la producció, per dir-ho d’alguna manera, també s’ha revelat impossible de replicar fora del Barça. Calen unes condicions també especials com la complicitat, el sentiment i la fidelitat d’una massa social disposada a seguir creient en aquesta diferència que ens ha fet créixer fins a conquerir el planeta.

El missatge avui, però, és clar. Ens toca afrontar, amb la mateixa il·lusió que realisme, el final i la transició d’un cicle inimaginablement gloriós i excepcional. Som, de la mateixa manera, conscients de l’inevitable trauma que això suposa i, alhora, del repte meravellós de repetir-ho. Per què no?

La maquinària segueix, encara que trasbalsada per una gestió reprovable amb 40 fitxatges inútils per al Barça B i necessitada d’intervenció i correcció, ben capaç de seguir donant-nos jugadors extraordinaris com Ansu Fati o Riqui Puig, gol i creació, futbolistes que ens aporten talent de casa amb un valor d’identitat barcelonista immesurable i un estalvi de mercat de més de 100 milions d’euros si els haguéssim d’anar a fitxar fora. La Masia forma part, també, d’una encertada estratègia de recursos gràcies a la qual hem estat els reis del futbol mundial i, també, el club més ric i amb més admiradors. Guanyem al camp i al banc si, com sembla amb Koeman, retrobem aquest camí únic. Necessita el temps i la tranquil·litat que nosaltres li garantim assegurant que complirà, com a mínim, el seu contracte de dos anys.

Un altre Triplet amb molta gent de casa? No renunciem a res. Ara sabem que és possible i, sobretot, sabem que només ha estat possible per joc, talent, planter, afició i recursos. Aquest serà sempre, per tant, l’únic objectiu de fons, el que centrarà tots els nostres esforços.

EL SOCI AL CENTRE D'UNA GRAN FAMÍLIA

Quan tornem a funcionar amb total normalitat, tindrem el repte d'omplir de nou el Camp Nou. Això sí, amb més barcelonistes que turistes; un estadi ple de gom a gom de caliu i ambient blaugranes cada partit, perquè en la nostra autenticitat rau la nostra força, i la nostra força són els barcelonistes. Només fent que torni el soci al centre de la nostra família superarem el reptes que tenim al davant.
Fa dotze anys que el club ha estat incentivant, o sigui donant-los diners, els socis abonats per tal que no anessin al Camp Nou. Què estem fent? Una política desencertada que, finalment, ha refredat les grades per l'obsessió de facturar al màxim fins a esgotar el model. Un altre error que podrem rectificar ràpidament amb un benefici social, un ambient extraordinari i un augment de fins a 80 milions (rècord) de taquillatge.
És tan senzill com posar el soci al centre de la gestió; el soci autèntic, el que fa servir l'abonament gairebé sempre, el soci en llista d'espera, el soci de la Graderia d'Animació, el nostre Senat i els Penyistes.
Al contrari del que s'ha fet fins ara, volem incentivar que es vagi a l'Estadi, i aprofitar que la mitjana d'ocupació és de 77.000 persones perquè hi pugui entrar tothom, sobretot aquells que viuen el Barça intensament. Hi ha localitats de sobres si es gestionen correctament. Amb una reserva per als socis de la llista d'espera, els usuaris del carnet infantil i els penyistes, es poden reservar un bon nombre d'entrades a un preu més elevat, com fins ara. De nou, una gestió enfocada en la racionalització dels nostres mateixos recursos, que són molts i de molt bona qualitat.
El Seient Lliure està per ajudar, no per allunyar-nos del Camp Nou.
Com més apreciat sigui un seient al Camp Nou, més valor li donarem tots, i també els compradors. No pagaran només per veure un gran espectacle al terreny de joc, sinó també per viure una atmosfera increïble i irrepetible a cap altre estadi: l'atmosfera d'un club autèntic que té un model únic al món, atès que la resta dels grans equips són empreses o marques en mans d'interessos econòmics.
El soci és el centre de la nostra proposta; i el soci autèntic gaudirà d'avantatges, ja que a partir d'ara s'aplicaran criteris de ponderació per a la tornada al Camp Nou si hi ha limitacions, com també per a les finals i els grans desplaçaments. És reconèixer a tants i tants que viuen el Barça les 24 hores del dia, a banda d'invitar la resta a també fer pinya i a donar valor a aquest bé tan escàs que és ser soci i abonat del FC Barcelona.
El soci també ha de ser el protagonista de Barça TV, del debat, de la diversitat, perquè les opinions dels socis són l'origen de la nostra grandesa des que, ara fa més d'un segle, els besavis del barcelonisme van convertir Canaletes en punt de trobada, tertúlies i vives discussions entre culers passionals. Que seria de nosaltres sense aquesta afició tan nostrada i tan blaugrana de remirar-ho tot, polemitzar i exigir perfeccionar allò que tenim per acabar abraçats quan fem un gol cada diumenge!
Millorar la qualitat dels desplaçaments, sobre tot el preu de l'entrada, així com els processos democràtics per tal que siguin el Síndic del Soci i la Comissió Econòmica, independents de la directiva, els que triïn, són algunes de les nombroses fites, grans i petites, pendents, totes importants. En família, com sempre, entre consocis i barcelonistes, seguirem fent gran el Barça i la nostra història.

VISCA EL BARÇA!

#fidelsalbarça

UN HOME JUST I D’EQUIP

Al Barça de Ronald Koeman van guanyant protagonisme els jugadors del planter i també aquells jugadors que, sovint, la premsa declara desnonats o transferibles, gairebé inservibles des que els pengen l’etiqueta de suplents. Amb el nostre entrenador, però, les oportunitats arriben i les aprofiten, com és el cas de Martin Braithwaite, que es deixa la pell en cada entrenament i s’ha obstinat des del primer dia en encaixar. El danès, que ha vist ràpid com pot ajudar en atac adaptant el seu joc al nou sistema, ha tingut recompensa pel seu esperit de lluita. I, com ell, altres companys. Per tal que un suplent doni aquest salt ha d’estar convençut que l’entrenador és just, que de veritat compta amb tots. Amb Koeman saben que el seu esforç diari suma i que ningú es queda fora. Es nota en les abraçades dels jugadors després de marcar un gol o de segellar una victòria, una reacció que per a Ronald és indestructible i està al marge d’intents de desestabilització, tant externs com interns. Aquesta honestedat de l’entrenador és clau per forjar un equip.

Avui diem alt i ben clar que ens trobem a l'inici d'una gran etapa, pròspera, il·lusionant i carregada de títols. On d'altres veuen tragèdia, nosaltres, la candidatura encapçalada per en Toni Freixa, rebutgem de forma contundent aquesta visió catastrofista. Nosaltres veiem oportunitats. Fan falta moltes tempestes perfectes per acabar amb un club amb 121 anys d'història extraordinària.

Com altres vegades, ens en sortirem perquè som una FORÇA SOCIAL de 150.000 SOCIS i 171.000 penyistes al capdavant d'una entitat amb el patrimoni més gran possible, recursos il·limitats i, sobretot, una identitat única que s'expressa en un futbol diferent, captivador i capaç de dominar el món. Ja ho hem fet i podem tornar-ho a fer.

Ara mateix som al final d'un cicle important: el del millor equip de la història del Barça i del futbol. Se'ns acaba el nucli inoblidable del SEXTET i els dos TRIPLETS. És ben cert. Però ens queda el model i el motlle. Sabem que l'èxit és apostar pels jugadors de casa, detectar el talent i apuntalar les posicions més necessitades amb futbolistes compromesos. Què vol dir això? Vol dir que els grans títols no es guanyen amb diners. Que li preguntin, si no, al PSG, al City o a l'actual Manchester United.

A diferència d'ells, i com ja hem fet nosaltres abans, els darrers campions d'Europa, Liverpool i Bayern, han format els seus equips amb paciència i treball. El Barça pot tenir enllestida una altra regeneració profitosa en poc temps. Disposem d'eines i de la nostra pròpia fórmula màgica.

Els nostres jugadors de fora han de venir pel que som i representem, no pels diners. Els cracs saben que amb la samarreta del Barça poden guanyar la Pilota d'Or.

El model que ja tenim, emparat pel coneixement i l'experiència formativa de la Masia des de 1979, no és només esportiu, és també, i inseparablement, la clau de la nostra estructura econòmica.

Ho tenim clar. Quan gestionem bé el futbol guanyem títols i diners. Quan es fa malament, com ha passat des del 2015, no guanyem cap títol a Europa i a sobre ens carreguem de deute i de fitxes inassolibles, arrossegant-nos a una inestabilitat social com la que estem a punt de superar si el soci, sàviament, escull bé un nou president, com en Toni Freixa i el seu equip.

Ha estat un error generalitzat separar la funcionalitat econòmica de l'esportiva; és a dir, obsessionar-se amb la generació d'ingressos per arribar a facturar 1.000 milions només per pagar les nòmines. Facturar sense benefici, però, no porta enlloc. No ens hauria anat molt millor racionalitzar la despesa en compres i salaris, actuant amb bona visió de futur sense tenir en compte la pressió dels mitjans d'informació i de l'entorn?.

Només venent Cillesen i Arthur sense comprar Neto i Pjanic hauríem guanyat 80 milions d'euros nets. I, si no ens haguéssim gastat els 190 milions del benefici de Neymar, almenys seríem 250 milions més rics, tindríem reserves i seríem un club poderós també en temps de pandèmia.

NO CALEN MOLTS MÉS RECURSOS, JA FACTUREM GAIREBÉ 1.000 MILIONS. NOMÉS CAL GESTIONAR BÉ ELS QUE TENIM.

Lamentablement, aquestes urgències continuades han provocat als darrers 12 anys un augment de les polítiques que han allunyat al soci del Camp Nou. Fins i tot s'ha ofert diners als nostres abonats perquè no vagin als partits. Això s'ha de replantejar.

Hi ha moltíssimes alternatives que, precisament, impliquen recuperar l'ambient a l'Estadi, ampliar l'ús social de les 99.354 localitats i ingressar entre 10 i 15 milions més per temporada amb el camp sempre ple.

Hi ha col·lectius de socis autèntics i fidels a qui volem donar un millor servei, facilitats i acollida. Són aquells que sempre fan un ús personal i social de l'abonament, són la nostra gent de la Grada d'Animació, els socis en llista d'espera, els penyistes i, naturalment, els membres del Senat. Tots ells han d'omplir l'estadi sense perjudici, al contrari, dels turistes i les seves compres.

Confiem, és clar, que la vacuna contra la COVID-19 ho permeti, com sembla ser.

Confessem que som uns enamorats de la nostra manera d'entendre i de jugar al futbol. Perquè és aquesta essència idiosincràtica la que ens mostra i marca la gestió dels recursos. Si triem com a partit paradigmàtic la final de Wembley del 2011, els nostres 'petits' van donar una lliçó al Manchester United, un equip físic i amb bona qualitat tècnica.

Nosaltres hi vam posar el que som: talent propi, intel·ligència tàctica, domini de la pilota, tenir el control del partit des de la recuperació i la pressió del nostre joc d'atac, basat en l'aprofitament de l'espai i l'habilitat d'evitar el cos a cos. Això defineix el nostre futbol. Vam guanyar aquella Champions i 49 milions d'euros de benefici la temporada següent com a conseqüència directa de l'èxit.

Encara no s'havia instal·lat ni promogut aquesta terminologia i visió del Barça com a 'MARCA' dins de l'ordre futbolístic mundial que rebutgem de ple.

NO SOM UNA MARCA, SOM EL MILLOR CLUB DE FUTBOL DEL MÓN: SOM IDENTITAT I VALORS, SOM SENTIMENTS I EMOCIONS.

SER DIFERENTS DE LA RESTA ÉS PRECISAMENT EL QUE ENS HA FET GRANS AL MÓN.

RECUPERAR I MANTENIR AQUEST TRET SINGULAR I ÚNIC ENS PERMETRÀ TORNAR A SER LÍDERS GLOBALS COM A MODEL DE GESTIÓ IMPOSSIBLE DE REPRODUIR PER ALTRES.

Assegurem que el Barça genera riquesa i molta, amb el futbol mentre clubs que són Societats Anònimes, propietat dels magnats del petroli, de capital àrab, americà o rus, d'un fons d'inversió o d'una corporació multinacional han fracassat intentant fer còpies dolentes del FC Barcelona.

Per què? Perquè s'han capficat amb ser només empreses, imperis esclaus del màrqueting, allunyant-se cada cop més del que som nosaltres, MÉS QUE UN CLUB, amb valors de fidelitat a la idea genuïna d'en Gamper, de mirar la vida a través del futbol, amb un fortíssim arrelament social i de país i una vocació d'integració universal des de la independència de qualsevol poder aliè.

Els altres, incloent-hi barcelonistes de bon cor que es deixen dur per la demagògia empresarial i l'explotació en una visió artificial i comercial del Barça com a 'MARCA', estan perdent de vista l'expansió i la tornada de la fidelització de la força mundialment encisadora del que som simplement: el Barça.

Voler ser el City, el PSG o el Manchester United no té sentit si podem ser el Barça. És un error greu, com ja s'ha demostrat.

No volem fer clients sinó consolidar i fer veure als desorientats que el nostre tresor, el més gran i irrenunciable, és ser Fidels al Barça.

Perquè seguim sent el millor club del món, el més gran i democràtic. Això ningú ho pot negar ni es pot posar en dubte. De fet, és aquesta enorme força social, patrimonial i esportiva el gran actiu barcelonista per la remuntada en un moment prou delicat per deixar el club en les mans adequades, les més barcelonistes, les més assenyades i les més preparades. Cal actuar racionalitzant les decisions, aportar noves fórmules per evolucionar d'acord amb els canvis al món i fer una transformació efectiva protegint especialment els pilars del barcelonisme, que són la nostra pertinença a una institució sostinguda històricament per una estructura familiar, un arrelament indestructible al país i l'orgull centenari de ser més que un club, únic al món, que n'ha fet bandera del 'tant se val d'on venim'.

Encara que els moments són molt difícils només cal endreçar el club amb seny i racionalització dels recursos per poder iniciar l'adaptació necessària al segle XXI. El món canvia, es transforma, s'adapta al context i el Barça ho ha de fer també. Ja no es pot dependre del tot de recursos externs com el turisme o les tendes als aeroports.

Trobarem un club afectat greument per l'impacte del COVID19 els dos últims exercicis, 19/20 i 20/21, calculem que amb una reducció d'ingressos de més de 200 milions anuals. I és molt important, clau pel Barça, tenir en compte que al final les grans i petites decisions esportives acaben tenint un pes i una repercussió financera enorme. Dit d'una altra manera, podrem fitxar, si s'escau, als millors jugadors del món, podrem donar els serveis de qualitat que els socis mereixen i podrem començar ràpidament les obres de l'Espai Barça per fer realitat el que va ser aprovat per referèndum i ratificat a l'Assemblea i que, sens dubte, serà l'obra patrimonial més important de la història. L'Espai Barça ha d'esdevenir una nova font de recursos.

Avui és possible fer-ho sense que afecti a les finances ordinàries ni haver de renunciar a destinar la totalitat dels recursos propis a l'activitat esportiva, que és la nostra essència, naturalesa i la màxima expressió de la identitat blaugrana, de tot allò que som i representem.

Des d'aquest punt de partida, cal una evolució que, com ha estat una constant al Barça, no només s'adapti al nou ordre mundial sinó que vagi més enllà i sigui exemple i mirall. El Barça pot marcar el camí a seguir amb en Toni Freixa al capdavant d'un equip que està segur de seguir guanyant Triplets si "som capaços de no seguir desgastant-nos en batalles internes". Primer, fent un diagnòstic infal·lible de la realitat i després aplicant enginy, idees i entusiasme per recuperar el que sempre ha funcionat: l'harmonia del planter, els millors de casa, amb jugadors de fora compromesos i l'encert de fitxar figures que vulguin venir al Barça no per diners sinó per gaudir d'aquesta grandesa que només és possible adquirir vestint la nostra samarreta i guanyant partits a l'Estadi.

Molt important enfrontar les eleccions vinents des d'una plataforma independent, sense pertinença a cap facció ni grup o col·lectiu al darrere, ni 'isme' tampoc, i amb la forta convicció que el club és dels socis i no de qualsevol altre interès.

Perquè el barcelonisme és el resultat de la nostra història des de la fundació del club, tres segles enrere, el 1899. Vol dir que som hereus orgullosos d'un passat ple d'emocions, adversitats i títols, de grans triomfs, d'amargues derrotes i d'extraordinàries celebracions, però sempre envoltats de dos elements comuns: la família i la senyera. El Barça és, juntament amb la Família i Catalunya, el tercer element d'identitat de milers i milers de catalans, d'arrel o integrats, al llarg de moltes generacions. Vol dir milions de barcelonistes nascuts i crescuts en un entorn de valors propis, sentiment i sentit de pertinença barcelonista que a tots ens agermana, com bé diu el nostre himne, per sobre dels resultats i les diferències socials. Sense aquesta identitat de joc i de vida i sense entendre d'on venim no seríem el que som, el club més gran del món. El més important, doncs, és l'essència i l'ànima del club, aquesta força que, des de petits, des del primer dia que anem al Camp Nou, ens transforma en barcelonistes per la resta de la nostra vida. Parlem de trets emocionals i de passió capaços de conviure i complementar-se amb l'altre tret identitari i històric de la nostra personalitat i idiosincràsia, el seny demostrat al llarg dels anys com una expressió de la nostra capacitat de trobar sempre el camí de sortida de qualsevol situació extrema. És veritat que som rauxa i som seny alhora. Per això hem arribat tan lluny i tan forts.

linkedin facebook pinterest youtube rss twitter instagram facebook-blank rss-blank linkedin-blank pinterest youtube twitter instagram