programa

BENVOLGUTS BARCELONISTES

Avui diem alt i ben clar que ens trobem a l'inici d'una gran etapa, pròspera, il·lusionant i carregada de títols. On d'altres veuen tragèdia, nosaltres, la candidatura encapçalada per en Toni Freixa, rebutgem de forma contundent aquesta visió catastrofista. Nosaltres veiem oportunitats. Fan falta moltes tempestes perfectes per acabar amb un club amb 121 anys d'història extraordinària.

Com altres vegades, ens en sortirem perquè som una FORÇA SOCIAL de 150.000 SOCIS i 171.000 penyistes al capdavant d'una entitat amb el patrimoni més gran possible, recursos il·limitats i, sobretot, una identitat única que s'expressa en un futbol diferent, captivador i capaç de dominar el món. Ja ho hem fet i podem tornar-ho a fer.

Ara mateix som al final d'un cicle important: el del millor equip de la història del Barça i del futbol. Se'ns acaba el nucli inoblidable del SEXTET i els dos TRIPLETS. És ben cert. Però ens queda el model i el motlle. Sabem que l'èxit és apostar pels jugadors de casa, detectar el talent i apuntalar les posicions més necessitades amb futbolistes compromesos. Què vol dir això? Vol dir que els grans títols no es guanyen amb diners. Que li preguntin, si no, al PSG, al City o a l'actual Manchester United.

A diferència d'ells, i com ja hem fet nosaltres abans, els darrers campions d'Europa, Liverpool i Bayern, han format els seus equips amb paciència i treball. El Barça pot tenir enllestida una altra regeneració profitosa en poc temps. Disposem d'eines i de la nostra pròpia fórmula màgica.

Els nostres jugadors de fora han de venir pel que som i representem, no pels diners. Els cracs saben que amb la samarreta del Barça poden guanyar la Pilota d'Or.

El model que ja tenim, emparat pel coneixement i l'experiència formativa de la Masia des de 1979, no és només esportiu, és també, i inseparablement, la clau de la nostra estructura econòmica.

Ho tenim clar. Quan gestionem bé el futbol guanyem títols i diners. Quan es fa malament, com ha passat des del 2015, no guanyem cap títol a Europa i a sobre ens carreguem de deute i de fitxes inassolibles, arrossegant-nos a una inestabilitat social com la que estem a punt de superar si el soci, sàviament, escull bé un nou president, com en Toni Freixa i el seu equip.

Ha estat un error generalitzat separar la funcionalitat econòmica de l'esportiva; és a dir, obsessionar-se amb la generació d'ingressos per arribar a facturar 1.000 milions només per pagar les nòmines. Facturar sense benefici, però, no porta enlloc. No ens hauria anat molt millor racionalitzar la despesa en compres i salaris, actuant amb bona visió de futur sense tenir en compte la pressió dels mitjans d'informació i de l'entorn?.

Només venent Cillesen i Arthur sense comprar Neto i Pjanic hauríem guanyat 80 milions d'euros nets. I, si no ens haguéssim gastat els 190 milions del benefici de Neymar, almenys seríem 250 milions més rics, tindríem reserves i seríem un club poderós també en temps de pandèmia.

NO CALEN MOLTS MÉS RECURSOS, JA FACTUREM GAIREBÉ 1.000 MILIONS. NOMÉS CAL GESTIONAR BÉ ELS QUE TENIM.

Lamentablement, aquestes urgències continuades han provocat als darrers 12 anys un augment de les polítiques que han allunyat al soci del Camp Nou. Fins i tot s'ha ofert diners als nostres abonats perquè no vagin als partits. Això s'ha de replantejar.

Hi ha moltíssimes alternatives que, precisament, impliquen recuperar l'ambient a l'Estadi, ampliar l'ús social de les 99.354 localitats i ingressar entre 10 i 15 milions més per temporada amb el camp sempre ple.

Hi ha col·lectius de socis autèntics i fidels a qui volem donar un millor servei, facilitats i acollida. Són aquells que sempre fan un ús personal i social de l'abonament, són la nostra gent de la Grada d'Animació, els socis en llista d'espera, els penyistes i, naturalment, els membres del Senat. Tots ells han d'omplir l'estadi sense perjudici, al contrari, dels turistes i les seves compres.

Confiem, és clar, que la vacuna contra la COVID-19 ho permeti, com sembla ser.

Confessem que som uns enamorats de la nostra manera d'entendre i de jugar al futbol. Perquè és aquesta essència idiosincràtica la que ens mostra i marca la gestió dels recursos. Si triem com a partit paradigmàtic la final de Wembley del 2011, els nostres 'petits' van donar una lliçó al Manchester United, un equip físic i amb bona qualitat tècnica.

Nosaltres hi vam posar el que som: talent propi, intel·ligència tàctica, domini de la pilota, tenir el control del partit des de la recuperació i la pressió del nostre joc d'atac, basat en l'aprofitament de l'espai i l'habilitat d'evitar el cos a cos. Això defineix el nostre futbol. Vam guanyar aquella Champions i 49 milions d'euros de benefici la temporada següent com a conseqüència directa de l'èxit.

Encara no s'havia instal·lat ni promogut aquesta terminologia i visió del Barça com a 'MARCA' dins de l'ordre futbolístic mundial que rebutgem de ple.

NO SOM UNA MARCA, SOM EL MILLOR CLUB DE FUTBOL DEL MÓN: SOM IDENTITAT I VALORS, SOM SENTIMENTS I EMOCIONS.

SER DIFERENTS DE LA RESTA ÉS PRECISAMENT EL QUE ENS HA FET GRANS AL MÓN.

RECUPERAR I MANTENIR AQUEST TRET SINGULAR I ÚNIC ENS PERMETRÀ TORNAR A SER LÍDERS GLOBALS COM A MODEL DE GESTIÓ IMPOSSIBLE DE REPRODUIR PER ALTRES.

Assegurem que el Barça genera riquesa i molta, amb el futbol mentre clubs que són Societats Anònimes, propietat dels magnats del petroli, de capital àrab, americà o rus, d'un fons d'inversió o d'una corporació multinacional han fracassat intentant fer còpies dolentes del FC Barcelona.

Per què? Perquè s'han capficat amb ser només empreses, imperis esclaus del màrqueting, allunyant-se cada cop més del que som nosaltres, MÉS QUE UN CLUB, amb valors de fidelitat a la idea genuïna d'en Gamper, de mirar la vida a través del futbol, amb un fortíssim arrelament social i de país i una vocació d'integració universal des de la independència de qualsevol poder aliè.

Els altres, incloent-hi barcelonistes de bon cor que es deixen dur per la demagògia empresarial i l'explotació en una visió artificial i comercial del Barça com a 'MARCA', estan perdent de vista l'expansió i la tornada de la fidelització de la força mundialment encisadora del que som simplement: el Barça.

Voler ser el City, el PSG o el Manchester United no té sentit si podem ser el Barça. És un error greu, com ja s'ha demostrat.

No volem fer clients sinó consolidar i fer veure als desorientats que el nostre tresor, el més gran i irrenunciable, és ser Fidels al Barça.

linkedin facebook pinterest youtube rss twitter instagram facebook-blank rss-blank linkedin-blank pinterest youtube twitter instagram